Intervenció d'Antoni Infante en nom de la PDaD a l'acte central de la candidatura Sobirania per a les illes, el passat dia 16 a Mallorca.

Després d'unes setmanes de pensada i dels diferents debats, informacions i programes trobe que faré servir el meu dret a vot. Sóc valencià del sud, de la Diània de Pellicer i també sóc independentista. No, no em sent espanyol ni és el meu projecte sentir-me perquè no hi ha reforma que canvie les relacions de poder de l'estat. A Madrid no mana Rajoy en els temes fonamentals, ell està baix els fils, ell és la titella (tot i que molt ben pagat), l'executor convençut i la cara visible dels qui mai no han deixat de manar des de fa centenars d'anys.

Quines opcions tenim per al diumenge? Quines fan bascular el País Valencià cap a la República Valenciana, cap al Dret a Decidir? Entenent la República com a projecte democràtic al servei del poble, aquell que produeix la riquesa i ho fa per viure dignament. Volem un país on tots i totes passem de la representació del sainet tetra-anual, al Dret a Decidir col·lectivament i de forma activa, apoderades i diverses. Com a poble que som on mai hem baixat els braços, com la Flama del Canigó sempre encesa.

“Les idees no viuen sense organització”

Antonio Gramsci

L'actual Unió Europea dels bancs, de les elits financeres i de les multinacionals és la directa responsable del Brexit.

Cal obrir una Conferència i un debat internacionalista urgent amb totes les forçes d'esquerra a Europa per a una major cooperació política i analitzar si aquesta Unió Europea es pot reformar en sentit més democràtic cap a una Europa dels pobles i per als pobles, o si la si considera un projecte fracassat en un estat de col·lapse i per tant cal avaluar si és millor deixar el vaixell abans que s'enfonse.

Es necessari enfrontar d'una vegada per totes el tema incòmode de la immigració per buscar unes solucions comunes, perquè l'esquerra no pot permetre’s de quedar-se enrere i estar totalment sorda com està fent fins ara.

Estem vivint d'una forma tan agressiva mediambientalment parlant, que pareix que l'ésser humà tinga un segon planeta on residir en unes dècades. Tan sols portem un parell de dies d'estiu i al País Valencià ja són gairebé 4.000 hectàrees les que trobem a faltar pel foc provocat. És lògic, i més tal com descuidem al medi ambient, que hi haja temperatures extremes, i sobretot a aquestes zones on la vegetació en generali els arbres tenen més perill de ser amenaçats pel foc.

El problema, el més greu i principal, és que segons plataformes forestals, un 84% dels incendis que patim les causem nosaltres mateixos, l'ésser humà aplega a un punt extrem en què decideix causar mal al seu entorn a propòsit. Sabent d'aquesta tendència piròmana dels darrers anys que hi patim, són normal les constants crítiques als governs, tant l'anterior com el d'ara, sense fer cap tipus de politització, sinó una visió crítica des del punt de vista ecologista.

Aquest article no pretén analitzar la corrupció des dels seus vessants ètics o morals. Em limitaré a assenyalar les tres raons estructurals que, segons el meu parer, hi ha al darrere d’aquest fenomen tan important per la seva capacitat destructiva.

El primer és el de la corrupció del camp polític. Es tracta d’una corrupció basada en el fet que la part representativa de l’Estat (més enllà de la seva legitimitat), el cap d’Estat, el govern, el parlament, la judicatura, etc. ha convertit en el poder en si mateix allò que teòricament és només una funció delegada del poder. En qualsevol tipus de societat, el poder hauria de recaure en el conjunt del poble. Certament, aquest poder del poble existeix només com a potència, com a possibilitat, i tan sols apareix en determinades circumstàncies com són les revolucions, els canvis de sistema i, en les democràcies liberals, parcialment durant els processos electorals. Fora d’aquests períodes, eixe poder potencial del poble és delegat o usurpat de manera legal o no per les institucions dels Estats.

Des de la pica del Canigó, d'aquesta pica ni francesa ni espanyola, sinó catalana, que uneix tot el nostre poble, de Salses a Guardamar, de Fraga i Andorra fins a Maó i l’Alguer, ens arriba de nou la Flama per encendre els focs de Sant Joan, amb el seu missatge d’esperança i d'afirmació nacional. Que consti: ni la muntanya ni la mar no ens separen, des de sempre ens agermanen. Fa cinquanta anys exactament, el 23 de juny del 1966, catalans d’una i altra banda del Pirineu -Esteve Albert, refugiat a Andorra, Josep Deloncle i Gilbert Grau, de la Catalunya del Nord- van ser els pioners en portar la Flama del Canigó des de Perpinyà fins al coll d'Ares, amb l’estreta col·laboració i el ferm compromís dels osonencs Martí Cassany i Ramon Torra. Allà mateix on  el 1659 van establir per la força de les armes la frontera estatal que encara avui mutila Catalunya, fa cinquanta anys s'hi van treure els pals fronterers; s’hi va ballar una sardana i s'hi van sentir els discursos reivindicatius i emocionats de Josep Deloncle i d’Esteve Albert. Des de llavors, amb la Flama del Canigó no ens rendim; amb la Flama resistim; amb la Flama guanyarem!

 Des de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià (PDaD) volem manifestar la nostra solidaritat a totes aquelles persones afectades pels greus incendis que estan tenint lloc al nostre territori (#Bolbait, #Terrateig, #BeinifairóLesValls i #Carcaixent). Els tres primers semblen controlats però el de Carcaixent sembla que està sent el més difícil de tots per tal de controlar-lo i sufocar-lo, però sembla que en les últimes notícies proporcionades per Avamet Predicció l’incendi es troba més controlat i les condicions climatològiques per a hui semblen més favorables, és per això que des de la PDaD demanem q s'incrementen de manera accelerada les mesures de prevenció i coordinació de les tasques d'extinció, millorant també les condicions laborals i tècniques de totes les persones implicades.

El febrer d´enguany, el sociòleg Ignacio Sánchez-Cuenca va publicar un llibre interessant sobre la barra que tenen alguns escriptors i intel·lectuals espanyols davant la política. Fa uns mesos vaig comprar el llibre i anava per la cinquena edició, potser ara se n´hagen editat més encara perquè es llegeix molt fàcilment i és útil per analitzar la formació de l´opinió pública a Espanya. Millor dit, els déficits i les deformacions en l´opinió pública espanyola, d´on els catalanoparlants som sempre exclosos com a tals i ens amputen com si no volgueren que existirem. S´aquesta qüestió no se n´ocupa directament Sánchez-Ocaña, però podem llegir-ho també quan suggereix una major inclusivitat, tot i que cada vegada més gent el que volem és que ens deixen en pau per a construir les nostres pròpies estructures d´estat.

Pàgina 1 de 28

 

 asm

anc

EV

acpv

Intersindical Valenciana

 micalet

 

Tanquem Cofrents

Stop Fracking

 Mildenou

Enllaçats

Plataforma per la Sobirania Alimentària

Or dels valencians

Petroli no

 IA

Xúquer Viu

 Segle XXI

socis

Vídeos

DaDPV RT @lliureimillor: [Epíleg de l’endemà] “Terra d’escudelles” per Quim Gibert https://t.co/ksEQxzlIV2 @EnllacatsLlengu @AssembSmallorcA @sob
10hreplyretweetfavorite
DaDPV RT @laveupv: Organització, organització i organització, per Matia Sampietro @matia_sam https://t.co/CFKGEQbAuY https://t.co/eu9Ozpx2qO
12hreplyretweetfavorite
Jodad_pv RT @alfandech: #PDaD #PaísValencià [video] Intervenció d'Antoni Infante en nom de la PDaD a l'acte central... https://t.co/zGgx0M2vpa #polí
24hreplyretweetfavorite
InfanteAntoni Enhorabona @sobirania_illes per la campanya i la il·lusió que heu generat. Tot està per fer, tot és possible¡¡¡ https://t.co/faJGwGk8d9
11mreplyretweetfavorite
JSN Epic template designed by JoomlaShine.com