No sé ben bé si es tracta d'una renúncia conscient o només és l'expressió d'una certa alienació ideològica però el fet és que els nostres governs autonòmics, amb majoria als Parlaments i les Corts, renuncien objectivament a duplicar la despesa social i les inversions públiques, com a conseqüència de l'acceptació del marc distributiu que tenen assignat en aquest estat de les autonomies (re)nascut amb el règim del 78. Les xifres que ara explicaré estan relacionades directament amb els pressupostos per al 2019 del País Valencià, però pel que conec, tinc la convicció que són equivalents proporcionalment als de les illes Balears i també als de Catalunya, almenys mentre no faça el pas definitiu per fer efectiva la República i continue formant part del regne borbònic.

La violència masclista és un problema social estructural amb un alt cost per a les víctimes directes i indirectes i per al conjunt de la societat. A més, es tracta d´un àrea d´intervenció en la qual es troben involucrades professionals de diferents àmbits: policial, sanitari, judicial, serveis socials, educació... que s´enfronten a aquests temes diàriament i, en moltes ocasions, sense la necessària preparació i sense els recursos i mitjans que serien necessaris.

Suposem que l'exercici del poder, encara que siga el molt humil d'administrar una autonomia de segona divisió, i més en el cas de partits neòfits, és una cura d'humilitat. En el millor dels casos. Una cura d'humilitat, de realisme en diuen alguns. / Però això depén en bona mesura de les perspectives inicials, dels propòsits. És obligat, per neòfit que sigues, que en tant que polític i per tant amb vocació de poder, hages indagat en la seua naturalesa, t'hi hages preparat, t'hages vacunat contra les seues misèries, t'hages curat en salut. /

Dimarts, 13 Novembre 2018 10:17

Taula redona: NO A LA BARRERA ELECTORAL DEL 5%

TAULA REDONA

Sala d'Actes de la Intersindical Valenciana (Juan de Mena, 22. València)

Dijous 22 de novembre de 2018, 19.00 h.

Divendres, 09 Novembre 2018 18:05

TOMBEM EL RÈGIM DEL 78

La transició democràtica a l'Estat espanyol fou feta sobre les brases encara vives del franquisme i liderada en bona mesura per les mateixes elits beneficiades pel colp d'estat de 1936 i el règim de terror imposat pel franquisme. No fou tan modèlica ni pacífica com ens volen fer creure i costà no menys de 700 vides humanes. Sobre la Constitució i la restauració monàrquica imposada per Franco hi pesà sempre l'amenaça militar. El pas d'una dictadura pura i dura a una democràcia avalada per les grans potències però amb greus descosits que lluny d'haver estat reparats han anat eixamplant-se gràcies al relleu en el govern espanyol dels dos grans partits del règim, deixà inqüestionat i blanquejat per la nova legalitat el genocidi franquista. 43 anys després de la mort de Franco es parla ara de traslladar les seues despulles a un lloc més discret (però sense qüestionar el destí d'eixa ignomínia del Valle de los Caídos), 43 anys després les fosses de morts anònims i les cunetes de les carreteres encara són plenes, sense reparacions ni condemnes (ni que només fossen simbòliques) per tantes injustícies.

Un any més tornem a conèixer els Pressupostos de la Generalitat. Un any més ens els tornen a vendre, o intentar vendre, com els pressupostos més socials de la història. Un any més ens volen donar a entendre que amb uns pressupostos autonòmics, sotmesos al centralisme de l'Estat espanyol, es poden solventar les necessitats del poble valencià.

Aquesta setmana passada hem tingut la darrera celebració de la Marxa i l’Aplec del Puig, on, com ja ve succeint des de fa molts anys, hi han prevalgut la lògica i la dinàmica partidàries que, tot i legítimes, es mostren insuficients per a segons quines qüestions, quan, segurament, ens aniria millor a tothom si, sense renunciar als espais i propostes partidistes, avantposàrem una certa lògica en clau de país, de País Valencià.

La setmana passada vam tenir coneixement d'un nou cas de flagrant discriminació lingüística, aquesta vegada en una consulta mèdica del SVS, gràcies a la denúncia a través d'un article publicat per l'escriptora i periodista Núria Cadenes, que la va patir en primera persona. La metgessa que l'havia d'atendre es va negar a fer-ho perquè la pacient s'expressava en valencià, com així consta en el part oficial: «Anamnesis: La paciente habla en valenciano» [sic] Tal com denuncia Núria Cadenes, ens trobem davant un nou cas, l'enèsim, en què se sumen la incompetència i el supremacisme lingüístic, agreujats pel fet de tractar-se d'una professional que exerceix en la sanitat pública. Per desgràcia casos com el descrit per la periodista es donen cada dia al País Valencià, però de la majoria d'ells no en queda constància. Callar, abaixar el cap i parlar en castellà és l'actitud tristament majoritària d'una ciutadania que ha interioritzat, després de segles de polítiques discriminatòries envers el valencià, la seua condició d'inferioritat nacional i cultural.

El brutal esquarterament del periodista Jamal Khashoggi al Consolat saudí d'Istanbul, segons tots els indicis a mans de personal a sou del règim teocràtic de Riad, ha tornat a posar en el punt de mira els negocis que molts països decents mantenen amb una de les dictadures més sagnants del planeta. /

Artículo 25 

  1. Toda persona tiene derecho a un nivel de vida adecuado que le asegure, 

así como a su familia, la salud y el bienestar, y en especial la 

alimentación, el vestido, la vivienda, la asistencia médica y los servicios 

sociales necesarios; tiene asimismo derecho a los seguros en caso de 

desempleo, enfermedad, invalidez, viudez, vejez y otros casos de pérdida 

de sus medios de subsistencia por circunstancias independientes de su 

voluntad. 

Pàgina 1 de 92
Joomla templates by a4joomla